Elvira Ovejas Ezpeleta

Jordi Fonts

Una dona que partint d’una infància molt dura ha aconseguit tindre una bona vida

Perfil vital. Vaig néixer el 25 de gener del 1931 a la ciutat de Saragossa, soc la gran de quatre germans ( tres noies i un noi) i soc soltera. Vaig tindre una infància molt dura perquè en temps de guerra i amb sis anys varen matar al nostre pare, del que lamentablement no me’n recordo de res, i la meva mare ens va haver de tirar endavant a tots; ella era una dona molt valenta i lluitadora. Ella i els dos petits es va quedar amb els avis materns, jo vaig anar amb uns tiets durant dos anys i l’altra meva germana va anar amb el avis paterns.

Estudis o etapa escolar. Quan jo tenia d’anar a l’escola era en temps de guerra i per això poc vaig poder aprendre ja que estàvem més temps als refugis que a classe. Als vuit anys em varen portar a viure amb uns altres tiets de Barcelona ( per mi tant els tiets de Saragossa com els de Barcelona em varen fer de pares), i allà es on vaig passar els millors anys de la meva infantesa, vaig poder anar a un col·legi privat anomenat Acadèmia Durán, ubicat al carrer Aragó, molt a prop de casa, allà també hi vaig fer la primera comunió a l’església de la Concepció.DSC_0068

L’Elvira en el seu domicili actual del carrer de Gonzalez Solesio on es va traslladar per motius de salut després de viure molts anys al carrer d’Àngel Guimerà

Continue reading Elvira Ovejas Ezpeleta

Anuncis

Almanac surienc

Josep Reguant

 Ara fa 75 anys: Dietari del mes de desembre de 1942

-Dia 4: “El Mundo Deportivo” publica: “Tuvo lugar en el campo de deportes del C. D. Cardona un festival atlético entre el Frente de Juventudes de Suria y la novel Agrupación Atlética de Cardona adherida a Educación y Descanso”.

Participants de Súria: Pes (Torruella, 7,33 m); 1.500 metres (Conte, 4m 46s i Campos, 4m 47s); Disc (Torruella, 20,60 m); Relleus 4 x 100 metres (Conte, Roqué, Torruella i Sau, 53 s y 9-19).

Puntuació: Cardona, 46,5 i Súria, 28,5.

            -Dia 11: El comandant de la Guardia Civil de Súria envia al fiscal instructor de la Causa General de Barcelona l’informe que li ha demanat sobre les circumstàncies de l’assassinat del veí de Súria, Enrique Clemente Ramos. Era natural de Cartagena (Múrcia), pèrit industrial, encarregat, de 54 anys en el moment de la seva defunció

“Durante los primeros días del domino rojo, fue detenido en esta localidad dicho individuo, el cual fue conducido al Comité,  en donde permaneció encerrado unos 8 días siendo trasladado después a la Cárcel Modelo de Barcelona, de donde más tarde fue sacado y asesinado, siendo los autores de dicho delito los llamados Bartolomé Hernández Sáez, Ignacio Subirana Freixas, Teodoro Román Sánchez y Bernardo Fernández Montes todos ellos residían en esta localidad, pero se ignora actualmente el paradero de los mismos ya que huyeron de la misma, antes de ser liberada por las fuerzas nacionales.” Continue reading Almanac surienc

Després de 25 anys, nova etapa

El mes passat aquesta revista va celebrar els seus 25 anys de presència al carrer. Alguns dels membres de la redacció també fa vint-i-cinc anys que participem d’aquesta aventura.

Creiem i estem convençuts que ja era hora de fer un pas al costat, com es diu ara i deixar la primera fila, sense que vulgui dir deixar de col.laborar-hi en un segon pla.

Aquestes darreres paraules de la redacció actual les volem aprofitar, per damunt de tot, per  donar les gràcies a tots els subscriptors, empreses i comerços que han permès amb la seva ajuda que la revista no hagi faltat mai a la seva cita.

Cap iniciativa ciutadana no és possible sense suports i esperem i desitgem que es mantinguin i si pot ser s’ampliïn.

També volem demanar disculpes per les mancances i errors que haguem fet. La revista que es fa de forma voluntària ha dificultat en alguns casos cobrir totes les notícies i de la forma que en alguns moments segurament hauria fet falta.

Finalment encoratgem a la nova redacció a continuar aquesta aventura de mantenir una publicació al servei de tota la població de Súria i el mig Cardener durant una pila d’anys més.

Redacció de El Salí

I ara, què?

Aquesta revista surt l’endemà de les eleccions i, per tant, sense poder saber quin ha estat el resultat. Per tant, tot el que podem dir és desconeixent quines són les forces de cada partit o coalició al Parlament.

Ens agradaria però que totes les forces acceptessin uns punts fonamentals per consolidar el futur del nostre país:

  • Resoldre la situació dels empresonats i investigats. Cal buscar les solucions legals per acabar amb la consideració com a delicte de moviments polítics que mai no han utilitzat la violència, si cal canviant les lleis i, també no convertint en delicte el dret a la discrepància.
  • Recuperar de forma plena les institucions retallades amb la intervenció de l’Estat a través del 155 i altres mesures preses anteriorment.
  • Garantir la protecció de la llengua i l’escola catalana, el català és l’única llengua que realment té riscos de pervivència, contràriament a la frivolitat de les veus que diuen que el castellà està perseguit. El castellà és conegut i parlat per tota la població catalana i, a més, és una llengua de les més esteses al món. Parlar català no és un element de confrontació, sinó un fet natural com per als gallecs, ho és parlar gallec i per als xinesos, xinès.
  • Anar fent passos per acordar amb l’Estat una manera de conèixer l’opinió de la població catalana (que hi posin el nom que vulguin) sobre quina vol ser la relació amb l’Estat. No val l’argument que ha de parlar tota la població espanyola. És un argument tan absurd com creure que per a divorciar-se cal que els dos membres d’una parella hi estiguin d’acord.
  • Tenir clar, per part dels impacients, que tots els processos i problemes similars als que vivim, no es resolen en quatre dies. No és fàcil ni possible probablement posar una data molt precisa.
  • I, per damunt de tot, respecte a tothom, respecte a la llibertat d’expressió i respecte a tots els drets fonamentals que algunes persones frivolitzen.

El Salí

Josep Serra Casals, conegut per tothom com el Josep de Cal Serra

Jordi Fonts

Un surienc amb una llarga carrera professional que ha sabut combinar
amb col·laboracions i aficions, i que ara gaudeix d’una merescuda jubilació
activa.

Perfil vital. Vaig néixer un 16 de maig de 1935, a Súria al carrer de González Solesio 23, sempre he viscut al mateix indret on vaig néixer. Estic casat amb la Maria i tenim una filla, l’Ester.

Estudis o etapa escolar. Vaig començar a anar a l’escola de les Germanes Dominiques, al col·legi del carrer Salvador Vancell, on ara hi ha un banc. Tot seguit vaig entrar a l’Acadèmia Massegú amb la senyoreta Montserrat Catalan. Més endavant vaig passar a l’escola dels capellans, on ara hi ha el Centre Sant Salvador, amb el senyor mestre Josep Planell, seguidament amb mossèn Agustí i més tard amb el senyor Vives de la Cortada. Després vaig cursar estudis a l’antiga escola dels “Hermanos de las Escuelas Cristianas”, ara La Salle a Manresa.

DSC_0051

El Josep al seu estudi on es passa hores gaudint de les noves tecnologies

Perfil professional. El dia 11 de gener del 1952 vaig entrar a treballar al despatx de Cal Bertrand, el nom oficial era Indústrias Perfeccionadas S.A. hi vaig ser fins el juliol del 1959. Recordo que la primera setmana de treball era de 48 hores, aquell temps es cobrava cada setmana, i vaig cobrar 65 pessetes. Val a dir que tots els treballadors cobràvem a final de mes un suplement que en deien “els quinze duros” o sigui 75 pessetes. Al plegar de cal Bertrand, em vaig quedar a treballar a la botiga de casa dels meus pares, de queviures i cansaladeria, que el meu pare havia obert l’any 1920, i fins el 1998 que amb la meva muller vam decidir jubilar-nos. Continue reading Josep Serra Casals, conegut per tothom com el Josep de Cal Serra

Almanac surienc

Josep Reguant

Ara fa 75 anys: Dietari del 1942

           -Dia 6: El Mundo Deportivo de Barcelona, publica: “Un festival en Suria. Con gran animación se ha celebrado en Suria un encuentro de atletismo entre Educación y Descanso de Cardona y el Frente de Juventudes de Suria quedando vencedor el conjunto de Cardona por la puntuación final de  84 contra 61 puntos resultado que refleja el interés de la lucha mantenido vivo a través de todo el encuentro.

            Por Cardona destacaron les atletas Planas, Santamaria y Rius, y entre los de Suria cabe mencionar a Torruella, Conte y Sau. La organización, perfecta, destacando la labor del locutor Fábregas, que animó las pruebas con su anema y documentada charla.

            Relevos 4 x 100 m. lisos. – 1. Cardona (Planas, Prat, Riu, Santamaria) en 54” 1-5; 2. Suria (Sau, Torruella, Gracia, Roqué) en 55”.

            La reunión fue un éxito, tanto por la afluencia de público como por los resultados obtenidos.”

-Dia 7: visita del bisbe de Vic. A l’entrada del poble va ser rebut per l’Ajuntament en ple. El batlle: Josep Gras Camps. Els regidors: Francesc Esquius Codina, Isidre Reguant Massana, Domènec Ferrer Codina, Josep Mª Castellà Camprubí, Martí Plans Vilaseca, Francesc Planell Claret, Josep Bransuela Planell i Àngel Planatalamor Rovira.

-Dia 16: El comandant de la Guàrdia Civil de Súria contesta al Fiscal Instructor de la Causa General de Barcelona que buscava informació sobre les circumstàncies de la mort del veí de Súria, Miquel Pons Badrenas (mort a Pedralbes el 4 d’octubre de 1936). Aquesta persona va ser detinguda i conduïda a Barcelona per: Bartolmé Hernández Sáez i Ignasi Subirana Freixas que actualment són a França. També hi van participar Isidoro Roman Sánchez, mort durant la guerra i Agustín Rodríguez Sánchez, de qui no se sap el seu domicili actual.

Continue reading Almanac surienc

Normalitat, malgrat tot

La celebració de la fira medieval a Súria feta enguany en un entorn polític molt complex que queda reflectit en l’editorial conjunt que publiquem, és l’exemple que cal ser capaços de mantenir al màxim la vida diària i els esdeveniments previstos.

Això no ha d’impedir mantenir una actitud activa en tots els esdeveniments polítics. D’aquí poc més d’un mes hi haurà unes eleccions que han de servir perquè tothom hi expressi la seva opinió. Continue reading Normalitat, malgrat tot

Conxita Bosch Oliva, l’àvia de la Polleria Lluïsa

Jordi Fonts

Una surienca que, partint d’una infància molt difícil, va aconseguir comandar i prestigiar la botiga familiar tant per la clientela de la vila com per a clients que venen de fora atrets per la qualitat i bon servei.

Perfil vital. Vaig néixer el 23 de juny del 1936 a la masia de Torroella (carretera de Balsareny, actualment enrunada), estic casada amb el Lluís Casadesús Soler, tinc dos fills (noi i noia), 4 nets (dos nois i dues noies) i dos besnets bessons. Em vaig quedar sense pares als cinc anys perquè els dos varen morir de tifus (el meu germà en tenia tres ) i els avis es varen fer càrrec de nosaltres. Com a mostra de la misèria de l’època, recordo que la meva iaia es va haver de vendre una gallina per poder-me comprar unes espardenyes.

Estudis o etapa escolar. Vaig anar al col·legi de les Germanes Dominiques a Súria fins els catorze anys. Baixava a peu cada dia, feia 4 km d’anar i 4 de tornar; al migdia em quedava a dinar a ca la tia Antònia; jo em portava una senalleta amb una carmanyola (fiambrera que en dèiem llavors) que em preparava l’àvia cada dia; a vegades la tieta Antònia em proposava de canviar-nos el dinar; ella es menjava el meu tall de bacallà i jo el seu dinar. Recordo que vaig passar molta por perquè al passar per on ara hi ha els Joncarets (llavors no hi havia cap casa), en ocasions, em sortia un home que s’obria els pantalons i m’ensenyava tot el parament.DSC_0111

La Conxita ha volgut posar en una foto on també es veiessin algunes de les plantes que tant s’estima Continue reading Conxita Bosch Oliva, l’àvia de la Polleria Lluïsa