Josep M. Prat Posas, el Josep de cal Prat

Jordi Fonts

Un home treballador, implicat tant en l’esport com en el teixit comercial de Súria.

Perfil vital. Vaig néixer el 8 de maig del 1929, soc vidu de la Conxita des del maig del 2016. Tinc dues filles, l’Àngels, casada amb el Pere, i la Pilar, casada amb el Jaume. I quatre nets, el Jordi, la Gemma, la Judit i l’Eduard.

Estudis o etapa escolar. Vaig fer l’ensenyament primari al col·legi de les monges i, durant la guerra, amb el Sr. Civit a Cal Major; posteriorment, amb el Sr. Castells fins els 15 anys. Després, com que varen posar el meu pare a la presó (per qüestions d’un embolic relacionat amb l’estraperlo, que ell en va pagar els plats trencats), em vaig haver de posar a treballar. Durant el temps que vaig estar d’aprenent a Barcelona vaig poder anar a repàs als vespres en una acadèmia de la plaça del Pi.

El Josep María al arribar a casa després de la seva sortida matinal, aquest cop a Cal Rosal

Perfil professional. Sempre he estat forner i pastisser; primer vaig començar al forn de casa als 15 anys, posteriorment, quan el meu pare va tornar a casa, jo me’n vaig anar a fer d’aprenent a Barcelona al carrer Petritxol 15, a l’antiga Mallorquina on hi vaig ser dos anys; menjava i vivia a la mateixa casa, no te’n donaven ni cinc, i treballaves quasi les 24 hores del dia, en total érem 3 aprenents i quan fallava algun empleat, si érem a dormir, ens despertaven de mala manera i a suplir el que faltava. Puc dir que per les nits estàvem acompanyats de rates i xinxes; dormíem en un magatzem amb un somier i un matalàs que de dia es plegaven i es penjaven del sostre, apart teníem dos llençols que cada setmana passàvem el de sobre cap a sota, i aquest per rentar. Allà hi vaig aprendre a mitges i quan vaig tornar al forn de casa em vaig seguir formant a través del Gremi de Pastisseria amb cursets que feien a Terrassa, Sabadell i Barcelona. També vaig anar dos estius a treballar a Viladrau. A continuació ja vaig treballar durant tota la vida laboral a la pastisseria de casa fins als 65 anys, que em vaig jubilar.

Almanac surienc

Josep Reguant

Ara fa 25 anys: Congrés de Cooperatives

Al matí del dissabte 13 de juny de 1992 es celebrà el 5è Congrés de Cooperatives de Catalunya al castell del Poble Vell. Va congregar gent vinguda de tot Catalunya. L’acte va començar amb els parlaments del president de la Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya, el batlle de Súria i el President de la Cooperativa de Súria. Tot seguit es va inaugurar una exposició sobre la Cooperativa de Súria.

Ara fa 25 anys: Passa la torxa olímpica

El dia 18 de juny de 1992 la torxa olímpica va passar per Súria. Era la sisena etapa del seu recorregut per Catalunya. Venia de la Seu d’Urgell i acabava el dia a Manresa. Miki Casahuga va ser l’atleta local escollit per l’Ajuntament per portar la flama olímpica pels 500 metres que l’organització havia reservat per a Súria. Un intens temporal va aigualir la festa que van presenciar molts suriencs.

Ara fa 50 anys: Dietari del mes de juny de 1967

Dia 2: El diari La Vanguardia publica una crònica de la visita a Súria d’una delegació de l’Associació Espanyola d’Amics dels Castells encapçalada pel seu president, el marquès de Sales. Aprofitant aquesta visita es va constituir la secció local d’aquesta associació que quedà presidida per Josep Fàbrega.

Dia 23: S’inaugura la benzinera de Tordell.

Dia 25: El Dr. Bascuñana, bisbe Solsona, visita Súria per a confirmar 270 nens i 230 nenes. Després de l’acte religiós es va dirigir a Salipota on va beneir i ajudar a col·locar la primera pedra de la nova església que s’havia de construir en aquell barri. En aquest acte va estar acompanyat de les autoritats locals.

Festa d’Amics dels Castells (Fons Vila-Vers)

Dia 29: Festa dels castells. Els trabucaires de Solsona i els Fadrinets del Poble Vell obrien la comitiva que va portar les autoritats i convidats a la festa, des de l’Ajuntament a l’església del Roser, al Poble Vell. A les autoritats locals les acompanyaven: Luis Monreal y Tejada, president de la secció provincial d’Amics dels Castells; el marquès d’Alòs i Camil Pallàs, arquitecte del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, entre altres.

A la sortida de missa, es va fer una visita a l’interior del castell i tot seguit el públic es va traslladar a la plaça on es van fer els parlaments i on va actuar el Cor de La Llanterna.

D’aquesta festa, Camil Pallàs, arquitecte del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en va fer un informe en el que demanava la restauració del nucli antic i del castell de Súria. Aquest informe va dormir als calaixos de la Diputació de Barcelona fins que es van efectuar els traspassos de competències en la renascuda Generalitat de Catalunya (1981), quan el govern va destinar una partida que va ser el principi de la restauració del Poble Vell que avui coneixem.

Ara fa 100 anys: Dietari del mes de juny de 1907

Dia 12: Per la fira de Sant Antoni de Solsona, Joan Pubill de Súria ven una mula a Joan Argerich de Solsona.

Dia 12: El Mundo Deportivo, publica: “La Sociedad General de Automóviles ha vendido a monsieur Luís Dupont, ingeniero de la Solvay y Cª, de Súria, un auto Fiat 15-20 HP., con carrocería Torpedo, equipado con dinamo y ruedas desmontables.”

Dia 16: El periòdic “El Magisterio Español” de Madrid publica una Reial Ordre del dia 19 de maig en la que es resol l’expedient promogut pel l’Ajuntament de Súria. Es demanava al govern que la plaça d’auxiliar de mestre de nens es transformés en una aula de pàrvuls.

Per argumentar la seva petició diuen que a Súria hi ha una escola nacional de nens amb un mestre i un auxiliar. Una escola nacional de nenes amb una mestra. Dues escoles particulars: una de nens i una de nenes, totes dues degudament autoritzades. Tot això per una població de 1.859 habitants.

La plaça d’auxiliar de mestre es va crear per una Reial Ordre de 25 de febrer de 1911 i l’Ajuntament sempre si va mostrar en contra. La Junta Local de Primer Ensenyament i les autoritats sempre van creure que era millor tenir una aula de pàrvuls que desdoblar l’escola dels nens.

Vist tots aquests arguments, l’estat dóna la raó a l’Ajuntament i aprova convertir la plaça d’auxiliar de mestre en una aula de pàrvuls però com que l’estat no se’n pot fer càrrec d’aquesta despesa serà l’Ajuntament qui l’assumirà.

Dia 21: El Centre d’Esports Súria ha fet una reunió general extraordinària de socis degut a l’enfrontament que hi havia entre ells. La nova Junta Directiva està formada per: Josep Pujol, president; Domènec Vilaplana, sots president; Sebastià Fígols, sots secretari; Ramon Cirera, tresorer; Francesc Planell, comptador i els vocals: Joan Balaguer, Miquel Trulls, Joan Planell i Domènec Ribera.

Ara fa 150 anys: Transport públic

En el periòdic “El Manresano” de Manresa del dia 9 de juny de 1867, s’hi publica el següent anunci: “Se pone en conocimiento del público que desde hoy en adelante saldrá todos los días  de la posada de Santo Domingo para Cardona un coche a las 11 horas de la mañana, y una tartana a las 9,30 horas de la noche y regresaran, el coche a las 4 de la mañana y la tartana a la 1 de la tarde.”

Ara fa 275 anys: Visita pastoral

El bisbe de Vic, Ramon de Marimon i Corbera visita Súria el dia 25 de juny de 1742. El rector de la parròquia de Sant Cristòfol era, Hilari Alibés, successor de Jaume Munt. Segons consta a l’acta aixecada en la dita visita, Súria constava de 110 cases i 625 persones eren les que rebien anualment la comunió.

En la seva visita, el bisbe va inspeccionar la parròquia, el cementiri, la reserva del Santíssim on crema una llàntia dia i nit, les fonts baptismals, la sagristia i l’església de Cererols i la rural de Santa Anna. Després fa una valoració dels llocs i marca els aspectes a millorar.

Aquesta és la 18ª visita documentada d’un bisbe de Vic a Súria.

Ara fa 1025 anys: Compra venda d’unes terres

El dia 21 de juny de l’any 992, el comte i marquès, Ramon, fill del comte Borrell, ven al prevere Miró, dit Marcuç, l’alou que té per compra en el comtat de Manresa, en el terme del castell de Gotmar, anomenat Castellet [Callús], i en el del castell de Súria, per 100 sous.

Al dia següent, el prevere Miró, dit Marcuç, ven a l’abat Arnulf (més tard bisbe de Vic) l’alou que té en el comtat de Manresa, en el terme del castell de Gotmar, anomenat Castellet [Callús], i en el del castell de Súria, per 100 sous. Entre els signants d’aquest document hi ha castlà de Callús, Godmar.

Aquesta peça de terra estava a la serra de Boadella, a la Vil·la de Cererols.

 

Ara fa 50 anys: Pati del Col·legi de les Germanes Dominiques. En primer terme i d’esquerra a dreta: Germana Mª del Carmen Miquel, Sílvia Fàbrega, Maria Claret, Marta Lladó, Maria Colom. Darrera: Rosario Navarro, Antonia Canals i Raquel Suárez. (Fons Vila-Vers)

Ara fa 50 anys: Primera pedra de l’església de Salipota. (Fons Vila-Vers)

 

Ara fa 25 anys

 

Fi de curs, inici festa major

El curs escolar s’ha tancat, a l’Escola de Música amb un concert al carrer, celebrem el 50è Concurs de Pintura Ràpida, encara no sabem com acabarà la incertesa al voltant de la mina a Sallent, Gabriel Rufián va ser a Súria i hi vam parlar i moles coses més

Mina: complexitat, acords, incertesa, oportunitat

Tot el procés judicial al voltant del runam de Sallent té una gran complexitat jurídica ja que prové de moviments i acords de grups i institucions diferents (associació de veïns, Generalitat, ajuntaments, empresa, grups ecologistes,…)  però, la conclusió és que ara marquen una data, el 30 de juny, com a darrer dia per abocar-hi algun residu al Cogulló.

Aquesta situació ha generat grans acords a la comarca i al Parlament de Catalunya per aconseguir perllongar el temps de vida d’aquest runam. Aquests acords no amaguen, però, queixes sobre la manca d’iniciatives clares abans que la daga d’una data amenacés llocs de treball i limités la capacitat de l’empresa.

Ara bé, aquests acords no treuen la incertesa ja  que l’ultima paraula la té el jutjat que, cal recordar-ho, no és qui va fixar la data concreta per aturar els abocaments.

I també és una oportunitat per exigir i garantir millores en el terreny mediambiental per part de l’empresa. Només una dada i unes preguntes. Entre les mesures que contempla l’empresa si s’accepta l’allargament de la vida del runam, hi ha reduir el volum de residu que surt de la mina cap al runam.

Per què aquesta mesura no s’ha aplicat fins ara? No seria possible aplicar-la a Súria per reduir també el volum que es diposita diàriament al nostre runam?

El Salí

Carmen Navarro Pablo, més coneguda com la Carmina Bartomeus

Jordi Fonts

Una dona que va gaudir molt treballant de venedora a la seva botiga d’electrodomèstics i objectes de regal, que va gestionar durant 46 anys.

Perfil vital. Vaig néixer el 16 de juliol de 1926 a la vila molt bonica de Súria. El meu pare era d’una casa de pagès d’Alcorisa, província de Terol, i per raó d’estudis va anar a Santander; i un cop acabada la carrera va començar a treballar a la Solvay de Torrelavega. Posteriorment el varen traslladar a la Mina de Súria, en aquells moments gestionada per la mateixa empresa on va treballar d’enginyer tècnic. Per cert, el farmacèutic que es va establir a Súria, el Sr. Carreras, era del mateix poble i va vindre a parar a aquí per la coneixença que tenia amb el meu pare. La meva mare era de la ciutat de Santander.

El meu nom de Carmina és perquè a Santander tots els noms els canvien pels diminutius; en aquells moments vaig ser l’única Carmina de Súria i, probablement, de tota la comarca. El cognom de Bartomeus, lògicament, em ve pel fet d’haver-me casat amb el Ramon Bartomeus i d’haver treballat sempre a la seva botiga. Vaig viure al carrer de les Moreres de la colònia Santa Maria. Em vaig posar a festejar als 17 anys amb el Ramon i m’hi vaig casar als 23 anys i llavors vaig vindre a viure al carrer de Gonzàlez Solesio. Tinc un fill, el Lluís, casat amb l’Àngels; un net, l’Albert, casat amb la Maria i una besneta que es diu Vera. Soc vídua des del 20 d’abril del 2013 en què el Ramon ens va deixar.

La Carmina en la intimitat de la seva llar al costat dels seus records

Estudis o etapa escolar. Vaig anar al col·legi de les Dominiques en la seva antiga ubicació fins l’any 1936 en què varen tancar els col·legis catòlics, llavors vaig passar als mestres del col·legi dels nacionals que hi havia al costat de l’ajuntament amb la senyoreta Estrada i el senyor Civit i més endavant vaig anar a repàs amb el Sr. Castells. Quan va acabar la guerra vaig anar a aprendre de cosir a la Sastreria Selva.

Almanac surienc

Josep Reguant

 Ara fa 25 anys: Vaga a la mina

El comitè d’empresa de les mines amb el suport dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT,  van convocar una vaga pel dimecres 6 de maig de 1992. A les 11 del matí, uns 400 treballadors es van concentrar a la Plaça de Sant Joan per començar la manifestació que va acabar a l’entrada de les instal·lacions de la mina. Obria la marxa una dotació de la Guardia Civil. Davant de l’eslògan “Súria K, por un convenio justo”, l’empresa va fer públic que la mineria potàssica catalana passava per un moment de crisi i estimava que les pèrdues d’aquell anys pujarien uns 2.000 milions de pessetes. Aquesta va ser la primera manifestació obrera després del franquisme.

El dijous 28 es va fer una vaga general a la nostra població en suport als miners. Van tancar botigues, bancs, i fins i tot, els bars.