Elvira Ovejas Ezpeleta

Jordi Fonts

Una dona que partint d’una infància molt dura ha aconseguit tindre una bona vida

Perfil vital. Vaig néixer el 25 de gener del 1931 a la ciutat de Saragossa, soc la gran de quatre germans ( tres noies i un noi) i soc soltera. Vaig tindre una infància molt dura perquè en temps de guerra i amb sis anys varen matar al nostre pare, del que lamentablement no me’n recordo de res, i la meva mare ens va haver de tirar endavant a tots; ella era una dona molt valenta i lluitadora. Ella i els dos petits es va quedar amb els avis materns, jo vaig anar amb uns tiets durant dos anys i l’altra meva germana va anar amb el avis paterns.

Estudis o etapa escolar. Quan jo tenia d’anar a l’escola era en temps de guerra i per això poc vaig poder aprendre ja que estàvem més temps als refugis que a classe. Als vuit anys em varen portar a viure amb uns altres tiets de Barcelona ( per mi tant els tiets de Saragossa com els de Barcelona em varen fer de pares), i allà es on vaig passar els millors anys de la meva infantesa, vaig poder anar a un col·legi privat anomenat Acadèmia Durán, ubicat al carrer Aragó, molt a prop de casa, allà també hi vaig fer la primera comunió a l’església de la Concepció.

L’Elvira en el seu domicili actual del carrer de Gonzalez Solesio on es va traslladar per motius de salut després de viure molts anys al carrer d’Àngel Guimerà

Josep Serra Casals, conegut per tothom com el Josep de Cal Serra

Jordi Fonts

Un surienc amb una llarga carrera professional que ha sabut combinar
amb col·laboracions i aficions, i que ara gaudeix d’una merescuda jubilació
activa.

Perfil vital. Vaig néixer un 16 de maig de 1935, a Súria al carrer de González Solesio 23, sempre he viscut al mateix indret on vaig néixer. Estic casat amb la Maria i tenim una filla, l’Ester.

Estudis o etapa escolar. Vaig començar a anar a l’escola de les Germanes Dominiques, al col·legi del carrer Salvador Vancell, on ara hi ha un banc. Tot seguit vaig entrar a l’Acadèmia Massegú amb la senyoreta Montserrat Catalan. Més endavant vaig passar a l’escola dels capellans, on ara hi ha el Centre Sant Salvador, amb el senyor mestre Josep Planell, seguidament amb mossèn Agustí i més tard amb el senyor Vives de la Cortada. Després vaig cursar estudis a l’antiga escola dels “Hermanos de las Escuelas Cristianas”, ara La Salle a Manresa.

El Josep al seu estudi on es passa hores gaudint de les noves tecnologies

Perfil professional. El dia 11 de gener del 1952 vaig entrar a treballar al despatx de Cal Bertrand, el nom oficial era Indústrias Perfeccionadas S.A. hi vaig ser fins el juliol del 1959. Recordo que la primera setmana de treball era de 48 hores, aquell temps es cobrava cada setmana, i vaig cobrar 65 pessetes. Val a dir que tots els treballadors cobràvem a final de mes un suplement que en deien “els quinze duros” o sigui 75 pessetes. Al plegar de cal Bertrand, em vaig quedar a treballar a la botiga de casa dels meus pares, de queviures i cansaladeria, que el meu pare havia obert l’any 1920, i fins el 1998 que amb la meva muller vam decidir jubilar-nos.

Joan Peramiquel Riera

Jordi Fonts

Un surienc que amb una llarga trajectòria d’animació cultural a molts nivells i que als 85 anys ens diu que “encara no s’atrapa la feina”

Perfil vital. Vaig néixer a Súria a l’any 1932, al carrer de Sant Lluís. Estic casat amb la Joaquima Cols Freixenet i hem tingut sis fills i tretze nets.

Estudis o etapa escolar i perfil professional. La primera ensenyança la vaig fer a l’Escola Parroquial de Súria. Després a l’Acadèmia Sant Pau de Barcelona em vaig examinar de Tenidoria de Llibres. Com a estudis tècnics vaig fer l’aprenentatge a la Sastreria Selva de Súria als 13 anys i mig quan vaig començar a treballar. Als 17 anys em vaig traslladar a Barcelona, a la Sastreria Modisteria Miles ubicada a la Rambla de Catalunya. Al mateix temps vaig fer el curs de “Corte artesà a mida” a l’Acadèmia “La Confiança”. Al cap d’uns anys vaig fer els estudis de “Modelista Industrial” de senyor i senyora a l’acadèmia “Guerrero” de la mateixa ciutat. Passats vuit anys vaig tornar a Súria, em vaig instal·lar primer a casa i després a l’antiga Sastreria Sañes, a la cantonada dels carrers González Solesio i Vilanova. Amb l’entrada de la confecció industrial, l’artesania va disminuir i em vaig anar preparant amb els estudis abans citats per fer el salt al sector industrial. Al 1976 vaig treballar a Valladolid com a modelista a l’empresa “Creaciones Nicolás”  on hi vaig estar dos anys; allà se’m va presentar l’oportunitat de tornar a Catalunya concretament a l’empresa Bonser de Navàs, on vaig treballar vint anys fins a la jubilació.

El Joan al seu despatx en un moment de lectura. Al seu darrere, unes aquarel.les pintades per ell mateix

Josefa Carol Boria, també coneguda com la Pepeta de cal Batu

Jordi Fonts

Una dona amb caràcter que a l’edat de 13 anys va tornar a néixer i que sense cap tipus d’estudi va aprendre a llegir i escriure per si mateixa  a força de voluntat.

Perfil vital. Vaig néixer el 3 de novembre de 1927 a Valls (Sant Mateu de Bages). Érem 5 germans i jo era la segona més petita. A l’any 1953 em vaig casar amb el Joan Claret Costa, tothom li deia el Batu (el nom prové del seu pare que es deia Lliberato). El meu marit es va morir l’any 1990, des de llavors sóc vídua. Amb el Joan vaig tenir dos fills, la Maria i l’Ignasi. I ara tinc 3 nets, el David, l’Albert i la Cristina. I finalment 2 besnets, l’Aina i el Guillem, i una besneta que naixerà a finals d’agost i que es dirà Abril.

Estudis o etapa escolar. Després de la guerra van treure les monges, que llavors ensenyaven, i van venir a Palà dues noies que eren mestres, però jo no hi vaig poder anar perquè em vaig posar molt malalta, tant que el metge em va donar poc temps de vida, va dir que tenia tisis galopant; el meu pare llavors em va fer visitar pel Dr. Vila, que tot just acabava d’arribar a Súria, abans que entrés a treballar a la Mina de Potassa, i puc dir que em va salvar la vida. Em va posar en tractament amb injeccions, pujava de Súria a peu per visitar-me dos cops per setmana durant tres setmanes (recordo que em portava algun pastisset que havia comprat quan passava per Cal Viadiu) i quan vaig començar a millorar em va enviar més amunt de Solsona per fer un canvi d’aires i aigües, concretament a Mirabé, on hi teníem família. Allà m’hi vaig estar gairebé un any i, finalment, em vaig recuperar. Quan vaig tornar a casa el Dr. Vila ens va acompanyar a veure el doctor Isanta a Manresa i va certificar que havia passat uns tifus mal cuidat (res de tisis galopant). En definitiva que no vaig poder anar a l’escola i vaig arribar als 14 anys sense saber ni llegir ni escriure.

La Pepeta en un espai de la seva llar a on mira la televisió i llegeix biografies

Josep M. Prat Posas, el Josep de cal Prat

Jordi Fonts

Un home treballador, implicat tant en l’esport com en el teixit comercial de Súria.

Perfil vital. Vaig néixer el 8 de maig del 1929, soc vidu de la Conxita des del maig del 2016. Tinc dues filles, l’Àngels, casada amb el Pere, i la Pilar, casada amb el Jaume. I quatre nets, el Jordi, la Gemma, la Judit i l’Eduard.

Estudis o etapa escolar. Vaig fer l’ensenyament primari al col·legi de les monges i, durant la guerra, amb el Sr. Civit a Cal Major; posteriorment, amb el Sr. Castells fins els 15 anys. Després, com que varen posar el meu pare a la presó (per qüestions d’un embolic relacionat amb l’estraperlo, que ell en va pagar els plats trencats), em vaig haver de posar a treballar. Durant el temps que vaig estar d’aprenent a Barcelona vaig poder anar a repàs als vespres en una acadèmia de la plaça del Pi.

El Josep María al arribar a casa després de la seva sortida matinal, aquest cop a Cal Rosal

Perfil professional. Sempre he estat forner i pastisser; primer vaig començar al forn de casa als 15 anys, posteriorment, quan el meu pare va tornar a casa, jo me’n vaig anar a fer d’aprenent a Barcelona al carrer Petritxol 15, a l’antiga Mallorquina on hi vaig ser dos anys; menjava i vivia a la mateixa casa, no te’n donaven ni cinc, i treballaves quasi les 24 hores del dia, en total érem 3 aprenents i quan fallava algun empleat, si érem a dormir, ens despertaven de mala manera i a suplir el que faltava. Puc dir que per les nits estàvem acompanyats de rates i xinxes; dormíem en un magatzem amb un somier i un matalàs que de dia es plegaven i es penjaven del sostre, apart teníem dos llençols que cada setmana passàvem el de sobre cap a sota, i aquest per rentar. Allà hi vaig aprendre a mitges i quan vaig tornar al forn de casa em vaig seguir formant a través del Gremi de Pastisseria amb cursets que feien a Terrassa, Sabadell i Barcelona. També vaig anar dos estius a treballar a Viladrau. A continuació ja vaig treballar durant tota la vida laboral a la pastisseria de casa fins als 65 anys, que em vaig jubilar.

Carmen Navarro Pablo, més coneguda com la Carmina Bartomeus

Jordi Fonts

Una dona que va gaudir molt treballant de venedora a la seva botiga d’electrodomèstics i objectes de regal, que va gestionar durant 46 anys.

Perfil vital. Vaig néixer el 16 de juliol de 1926 a la vila molt bonica de Súria. El meu pare era d’una casa de pagès d’Alcorisa, província de Terol, i per raó d’estudis va anar a Santander; i un cop acabada la carrera va començar a treballar a la Solvay de Torrelavega. Posteriorment el varen traslladar a la Mina de Súria, en aquells moments gestionada per la mateixa empresa on va treballar d’enginyer tècnic. Per cert, el farmacèutic que es va establir a Súria, el Sr. Carreras, era del mateix poble i va vindre a parar a aquí per la coneixença que tenia amb el meu pare. La meva mare era de la ciutat de Santander.

El meu nom de Carmina és perquè a Santander tots els noms els canvien pels diminutius; en aquells moments vaig ser l’única Carmina de Súria i, probablement, de tota la comarca. El cognom de Bartomeus, lògicament, em ve pel fet d’haver-me casat amb el Ramon Bartomeus i d’haver treballat sempre a la seva botiga. Vaig viure al carrer de les Moreres de la colònia Santa Maria. Em vaig posar a festejar als 17 anys amb el Ramon i m’hi vaig casar als 23 anys i llavors vaig vindre a viure al carrer de Gonzàlez Solesio. Tinc un fill, el Lluís, casat amb l’Àngels; un net, l’Albert, casat amb la Maria i una besneta que es diu Vera. Soc vídua des del 20 d’abril del 2013 en què el Ramon ens va deixar.

La Carmina en la intimitat de la seva llar al costat dels seus records

Estudis o etapa escolar. Vaig anar al col·legi de les Dominiques en la seva antiga ubicació fins l’any 1936 en què varen tancar els col·legis catòlics, llavors vaig passar als mestres del col·legi dels nacionals que hi havia al costat de l’ajuntament amb la senyoreta Estrada i el senyor Civit i més endavant vaig anar a repàs amb el Sr. Castells. Quan va acabar la guerra vaig anar a aprendre de cosir a la Sastreria Selva.

Un home polivalent que sap fer una mica de tot i aprofita totes les hores del dia per fer les activitats preferides

Fulgenci Martínez Hernández

Jordi Fonts

Perfil vital. Vaig néixer al poble de Gergal, província d’Almeria, el dia 14 de desembre de 1930. Quan tenia 6 mesos la meva família va venir a viure a Súria. El dia 10 de setembre de 1955, em vaig casar amb la Càndida Plasencia, n’he estat sempre molt orgullós per la sort que vaig tenir. Hem tingut 3 fills: Maria, Jordi i Roser (+). Tenim 3 nets; Francesc, Carles i Gemma. Un gendre i una jove, Plàcid i Pilar.

El Florenci assegut al seu escriptori envoltat d’objectes, alguns dels quals ha fet ell manualment. El quadre de la seva esquena es d’un seu avantpassat que va fer de missioner a Amèrica.

Estudis o etapa escolar. Quan va esclatar la guerra anava a l’escola en un pis a la cantonada de les escales de l’església, on tenia la carnisseria el Sr. Pipeta. Recordo que quan tocaven la sirena per possibles bombardejos, tots havíem de sortir i passàvem el riu cap a l’hort del Castilla. També vaig anar a l’escola al costat de l’Ajuntament amb el Sr. Sau. Als 12 anys quan ja treballava, anava amb el Sr. Josep Pelfort, que feia hores de classe i allà vaig acabar d’aprendre el que sé.

Una dona que amb 97 anys té una qualitat de vida excepcional

Maria Vilardell Serra  vídua de Jaume Barbé Torras, més coneguda com a Maria Barbé

Jordi Fonts

Perfil vital. Vaig néixer a Cardona el 2 de setembre de 1920, vaig ser la petita de set germans, em vaig casar el 1944 amb el Jaume Barbé. Ara soc vídua, el Jaume va morir fa 10 anys; era una bellíssima persona i em va estimar molt. He tingut dos fills, en Josep M. (+) que ja no hi és i la Montserrat; tinc tres nets i sis besnets.

La Maria envoltada de treballs de patchwork fets per ella i que en l’actualitat en segueix fent.

Estudis o etapa escolar. Vaig estudiar a les monges de Cardona fins els 14 anys i també vaig aprendre a cosir a partir de 6 o 7 anys amb la filla del director de la fàbrica. Els estudis eren en castellà.

Un home que amb paciència, caràcter positiu i molt de treball ha sabut vèncer totes les dificultats.

Florencio Galindo García

Jordi Fonts

Perfil vital. Vaig néixer el 1925 a Requejada (Cantàbria) i vaig vindre a Catalunya als tres mesos d’edat amb la meva mare; el meu pare treballava aquí i vivia a La Colònia amb el meu tiet José. Ens vàrem quedar a Súria aproximadament durant un any, llavors vàrem tornar a Requejada fins que jo vaig complir 6 anys, entremig varen néixer dos germans més, la Carmen i el Julio. És llavors quan la família va decidir establir-se definitivament a Catalunya, concretament a Cardona on vàrem viure des de l’any 1931 fins el 1941. En aquests anys la família va augmentar fins a 9 germans i finalment ens vàrem establir a Súria on va néixer el germà número 10 l’any 1942, i en total vàrem arribar a ser 11 germans, jo el més gran. Als 26 anys em vaig casar amb la Jacinta; vàrem tindre dos fills; el Fernando i al cap de deu anys el Jordi Joan. Tinc dos nets, el Carles i l’Anna. Sóc vidu des del 2012, que és quan la Jacinta em va deixar.

El Florencio al costat d’un retrat al carbó de la seva estimada  Jacinta fet per ell.

Estudis o etapa escolar. Vaig anar al col·legi de primària a Requejada fins els sis anys. Quan vàrem arribar a Cardona el meu pare em va buscar un col·legi a prop de casa però vaig tindre el problema que només s’ensenyava en català i jo no entenia res, per tant primer vaig haver d’aprendre l’idioma.

Als 8 anys em varen canviar per anar als Nacionals, que era un col·legi més gran, fins que va esclatar la guerra i em vaig quedar sense. Un cop a Súria als 16 anys vaig intentar de tornar al col·legi però va ser incompatible amb els horaris de treball.

Un home, amb formació de fuster, ha gaudit fent tot tipus de treballs manuals

Josep Julián Gil

Jordi Fonts

Perfil vital. Sóc immigrant, vaig néixer el 8 de maig de 1927 a Mosqueruela, província de Terol. Vaig arribar a Súria amb 9 mesos l’any 1928 amb els meus pares i les meves dues germanes. Em vaig casar el 2 de juliol de 1955 amb la Montserrat Ribera Camprubi i vàrem tindre 3 fills: el Toni (alcalde de Súria al llarg de 16 anys), la Teresa (que només va viure 4 mesos) i la Teresa (que va traspassar als 39 anys). Tenim dos néts i una néta.

El Josep en el seu taller on encara s’entreté fent qualsevol treball manual

Estudis o etapa escolar. Vaig estudiar primària a les escoles nacionals amb el professor Sr. Sau, a l’acabar primària vaig tindre el professor Sr. Rasine i d’altres professors i professores; durant la guerra quan el franquisme va conquerir el nord d’Espanya, molts refugiats varen passar per Súria amb direcció a França i alguns que eren mestres es varen quedar un temps. Als 18 anys em vaig adonar que els estudis realitzats i amb tants canvis de professors no eren suficients per mi, llavors vaig anar dos anys als vespres amb el Sr. Narcís Castells. Com a anècdota, jo havia de fer la comunió l’any 1936 amb 9 anys però a l’esclatar la guerra no se’n varen fer fins l’any 1939 que jo ja tenia 12 anys, i vàrem ser un grup molt gran per la mateixa raó.