Entrevista a Moisès Galindo

Rosa Vilajosana

‘Las formas de la nada’ és el darrer treball literari de l’autor surienc Moisés Galindo i Reyes. El llibre de poemes es va presentar primer a Barcelona i després a Súria, el darrer Sant Sebastià, a la Biblioteca Pública, un acte presentat pel regidor d’Educació i Cultura, Ricard Reguant. Galindo, nascut el 1963 a Súria, és filòleg i crític literari. Es tracta del seu primer llibre de poemes i vol ser l’inici d’una trilogia al voltant de la idea de desaparició. En aquest cas medita sobre la mort, el rastre que deixa i la supervivència. Conversem amb ell des d’Empúria Brava, el seu actual lloc de residència.

– quin és l’origen del teu darrer llibre.? Temàtica en especial?

Las formas de la nada no té un origen concret. Crec que forma part d’una meditació envers el no- res, i el pas del temps que el mena, i que sempre m’ha acompanyat a l’hora d’escriure. Potser viure ara allunyat de la ciutat -Barcelona on he viscut molt de temps- i més en contacte amb la natura, on la percepció d’ ímpermanència, de canvi constant, és més fefaent, hi ha col.laborat. I, naturalment, el fet objectiu de tenir més de 50 anys, i que part de la teva vida ja ha passat.
El tema al qual constantment remet Las formas de la nada és la mort i la desaparició, les seves petjades, però també les seves supervivències. El que he pretès amb aquest llibre és desplaçar una mica la perpectiva envers aquest no-res que ens envolta i que sóm. En aquest sentit contradiria la postura clàssica representada per la idea res no surt del no-res, cap un plantejament més obert -més del gust del pensament oriental- on vida i mort, tot i no-res, serien les dues cares de una mateixa moneda; un mateix moviment que s’aniria retroalimentant o generant mútuament.

-com el definiries? Per què el podries recomenar als lectors?

Com un llibre que intenta copsar la realitat, allò que sempre se’ns escapa de tant a prop que la tenim -invisible de tant visible- i que, malgrat tot intent, sempre roman oculta. I el nostre jo, la nostra identitat, és part d’aquesta realitat.
El recomanaria perquè és un llibre que, malgrat el seu to malencoliós, parla de la possibilitat d’una certa pervivència o continuïtat i, també, encoratja a pensar la nostra identitat des d’una perspectiva menys reduccionista.

fem una mica de repás. Quants llibres has publicat? Tot poesia?

Al 2011 vaig publicar Visegrado Hotel a la plataforma digital Parinacota Ediciones, i en vaig fer la presentació a Barcelona a l’Espai d’Art-Teatre Cincómonos. I aquest últim, Las formas de la nada. Tots dos són llibres de poesia.

creus que avui dia és més arriscat publicar poesia que no pas novel.la?

Depèn de quin tipus de poesia o de novel.la, però, en termes generals, es podria dir que publicar poesia és no només arriscat, sinó una temeritat. És un gènere per definició minoritari i això fa que l’edició -cubrir despeses- sigui molt difícil sense cap tipus de col.laboració o subvenció. Sempre hi ha, com en el cas del meu editor de La Isla de Siltolá, Javier Sánchez Menéndez, persones valentes disposades a enriquir la realitat defesant aquesta forma tant particular d’expressió.

des de quan escrius? Sempre en idioma castellà?

Escric desde ben petit. Quan vaig descobrir la poesia i la literatura -sense ser-ne del tot conscient-, inmediatament volia escriure. Llegir i escriure van plegats.
Encara que he fet crítica literària en català, el meu domini del català no és prou bo com per atrevirme a fer el salt a la creació en català; encara que fa anys, després de escriure per al Regió7 i de forma continuada ressenyes i articles, vaig fer un petit llibre de poesia titulat Desfici. I que no ha tingut continuïtat. No, el castellà és l’únic idioma amb el que, de moment, goso fer-lo.

-la presentació es va fer primer a Barcelona i després a Súria. Quina et va agradar més? Qui et va convidar a fer la presentació per Sant Sebastià aquest 2016?

Les dues presentacions van ser molt maques per diferents raos, i no en sabria escollir una en concret. Però totes dues em van sorprendre i van ser molt emocionants. Col.legues, amics, familiars, veins…
El Josep Peramiquel es va posar en contacte amb mi per convidar-me a la presentació del llibre, dins dels actes de la Festa de Sant Sebastià en nom de l’Ajuntament i, en concret, de la Regidoria d’Ensenyament i Cultura representada pel Ricard Reguant.

– et sents encara molt lligat a Súria malgrat fa temps que no hi vius?

Encara que és veritat que fa molt de temps que visc fora, estic lligat a Súria perquè forma part de mi. I tinc a la familia i alguns amics, els meus paisatges de la infantesa, els meus records…

-véns sovint? Veus el municipi canviat?

Abans, quan vivia a Barcelona, hi acostumava a venir més sovint. Ara sóc una mica més lluny i no ho fem tant com voldríem. Fonamentalment, venim per visitar als pares i a la família.
Sí, Súria ha canviat, però això és natural: la fesonomia dels carrers i dels seus habitants: equipaments, botigues, circulació, senyals, nacionalitats de la seva població, etc. És part de la vida i de la seva història.

– com van les vendes del nou treball? Ja estàs pensant en crear més material?

La veritat és que no ho sé. Em van dir que a la llibreria Nollegiu s’havien venut força llibres, i també uns quants per internet. A Súria confiu que passi el mateix. Però el nombre concret d’exemplars el desconec.
Fa poc que he acabat el segon volum d’aquesta trilogia al voltant de la desaparició que Las formas de la nada inicia. Es tracta d’un llibre d’homenatges que es titula Antes que la nada prevalezca. Pel que fa a una nova publicació, es possible -però encara no hi ha res signat- que surti un llibre de prosa poètica titulat Aral. Veurem, el món de l’edició és molt volàtil.

Molta sort doncs Moisès.

Las formas de la nada va ser escrit en poc més de quatre mesos i ja l’endemà d’enviar-lo a l’editorial que el publica, Ediciones de La Isla de Siltolá, ja va rebre la resposta afirmativa del seu editor, Javier Sánchez Menéndez.

(Salí 258, febrer 2016)